Set concerts, al cicle de l'Escola de Música de Súria

Comença aquest divendres amb un concert d'arpa a càrrec de la intèrpret Anna Quiroga

El cicle de concerts de l'Escola Municipal de Música per al curs 2012-13 començarà aquest divendres, 16 de novembre, amb un concert d'arpa a càrrec de la intèrpret Anna Quiroga. Aquest acte també forma part de la Setmana contra la Violència de Gènere.

En aquesta nova edició, el cicle constarà d'un total de set concerts que s'oferiran amb una periodicitat mensual al Petit Auditori de l'Escola de Música. L'organització del programa és a càrrec d'aquest centre formatiu, Joventuts Musicals, Xarxa de Músiques a Catalunya i Diputació de Barcelona, amb el patrocini de l'Ajuntament.

El cicle de concerts forma part de les activitats que l'Escola de Música desenvolupa al llarg del curs per complementar la seva tasca docent. Les entrades seran gratuïtes per als alumnes del centre i tindran un preu de 3 euros per a la resta d'assistents.

Tots els concerts començaran a les 20.00 h. El programa d'aquesta nova edició del cicle de l'Escola de Música és el següent:
Divendres, 16 de novembre
Concert d'Anna Quiroga (arpa).

Dimecres, 19 de desembre
Concert de Gile Bae (piano).

Dimarts, 22 de gener
Concert de Joan Pardo Fernández (clarinet) i Adrià Aguilera (piano).

Dilluns, 18 de febrer
Concert de Rodrigo Moro (contrabaix) i Stefanos Spanopoulos (piano).

Divendres, 1 de març
Concert d'Isabel M. Sánchez (guitarra).

Dijous, 18 d'abril
Concert de Cecília Rodríguez (soprano) i Josep Ramon Valle (baríton).

Dimarts, 21 de maig
Concert del duo Jeux d'Anches (acordions).

Les escoles de música denuncien el “tracte de favor” a l’Orfeó Lleidatà

La Plataforma d’Empreses d’Ensenyaments Musicals de Lleida(PEEML) considera que és un “greuge” i “competència deslleial” que les administracions públiques paguin les instal·lacions i aportin diners a l’Orfeó Lleidatà perquè ho utilitzi per explotar un negoci privat. Per aquest motiu, es plantegen presentar una denúncia davant el tribunal de la competència de la Unió Europea contra la Paeria, la Diputació de Lleida i la Generalitat. Per la seva part, l’Orfeó s’ha defensat recordant el seu paper singular al llarg de 151 anys d’història i negant cap tracte de favor.

La PEEML denuncia que les tres administracions han atorgat 1.051.569 euros a l’Orfeó en els darrers anys, amb els quals s’ha construït la seva seu social, la qual utilitza principalment per impartir classes de música a través d’una altra societat, l’Escola de Música de l’Orfeó Lleidatà (EMOL). A més, es destinaran 800.000 euros més per a la construcció d’un auditori a la seva seu amb capacitat per a 200 persones. La Plataforma critica aquesta despesa en plena època de retallades, ja que Lleida disposa d’espais musicals “suficients” que estan “infrautilitzats”.

“Tracte de favor”

La Plataforma també denuncia que les administracions dispensen un “tracte de favor” a l’EMOL, el qual ha dut a “confondre” l’entitat privada com si fos pública. Amb tot, assegura entendre i compartir el suport de les administracions vers l’Orfeó, però no els ajuts econòmics que beneficien l’activitat comercial com a escola de música privada.

Així doncs, la PEEML demana a les administracions que vetllin perquè la seu de l’Orfeó es destini a l’activitat per a la qual se li van concedir les subvencions i no per dur a terme activitats d’un negoci privat; que auditin i revisin el compliment dels convenis, la destinació real de les subvencions que s’han atorgat i l’ús real dels espais que s’han pagat amb diners públics, i que aturin les subvencions atorgades a la construcció d’un nou auditori.

La Plataforma assegura que en els darrers mesos ja ha fet saber a les tres administracions les seves inquietuds i intencions, però fins ara “no han fet res per solucionar el problema”. Si continuen “fomentant la competència deslleial”, avisa presentarà una denúncia al tribunal de la competència de la UE.

La PEEML està formada per les escoles de música Arts Musicals, L’Intèrpret i Música Pons Roselló així com les acadèmies de música Escola d’Acordió de Lleida i L’Assaig.

L’Orfeó es defensa

Per la seva part, l’Orfeó explica que el projecte de construcció de la seva primera seu en 151 anys d’història “culmina un llarg anhel de l’entitat per poder disposar d’uns espais propis on desenvolupar amb normalitat totes les seves activitats”.

L’entitat també nega qualsevol “tracte de favor” i justifica els ajuts de les administracions al projecte pel seu “caràcter singular” i pel “procés de revitalització” del centre històric. A més, recorda que l’Orfeó ha aportat 900.000 euros al projecte, assumint tot el cost d’adequació de les instal·lacions on realitza les activitats l’escola de música, per a les quals assegura que mai ha rebut cap subvenció o ajut públic.

Finalment, quant a la segona fase de les obres, les quals inclouen la construcció d’un auditori, l’entitat remarca que, tal com s’ha pactat amb les institucions públiques, l’espai “és de clara vocació pública i obert a la ciutat, i no tindrà usos de caràcter docent”.

Moià, Oló i Castellterçol estudien cedir la gestió d´escoles de música al Consorci

JORDI ESCUDÉMOIÀ El Consorci del Moianès està estudiant la viabilitat d'un ensenyament musical mancomunat que aglutini en una única gestió i direcció el servei municipal que ara ofereixen per separat les escoles de música de Moià, Santa Maria d'Oló i Castellterçol.
Si bé ja fa unes setmanes que s'hi treballa, amb la idea de reduir costos i garantir la continuïtat de tots tres centres, de moment la futura escola de música del Moianès és tan sols una proposta, i "tot just se n'estan analitzant les possibilitats", segons va puntualitzar ahir sense més concrecions el president del Consorci i alcalde de Moià, Dionís Guiteras. Per això, tant l'escola de música de Moià, amb 101 alumnes, com la d'Oló, amb una trentena, han iniciat el curs tal com era previst, i la de Castellterçol obrirà portes avui mateix, també amb una trentena de nens i nenes. En aquest cas, però, serà l'AMPA qui se'n responsabilitzarà de la gestió, "a l'estil d'un servei extraescolar", explicava ahir la regidora de Cultura d'aquest Ajuntament, Anna Fornell, que defensava la proposta del sistema mancomunat en la línia "d'abaratir la despesa per poder mantenir les escoles obertes". Per la seva banda, l'alcalde d'Oló, Ramon Vilar, també apostava per aquesta fórmula , "sobre la qual s'està treballant, i molt, per mirar que sigui possible i eficaç".
Tanmateix, tots tres centres estan a l'espera que la iniciativa acabi prosperant, amb previsions d'aturar l'activitat segons el sistema actual per Nadal i poder-la reprendre després de Reis ja amb el nou model mancomunat. Per això, fins ara només s'ha cobrat a les famílies la part proporcional de la matrícula per al període de curs que correspon al 2012.
La proposta de mancomunar els serveis es planteja amb la idea de mantenir operatius els tres centres on actualment ja s'imparteixen les classes, si bé s'han de concretar les hores d'obertura de cada un segons com s'acabin distribuint les classes en funció de la demanda que hi hagi de cada matèria i a cada lloc. També s'haurà de veure com s'estructura la itinerància del professorat amb què es preveu fer funcionar tots tres centres, així com la quantitat de personal que es necessitarà. Si bé no hi ha una decisió presa en cap d'aquests sentits, "tenim clar que aquest nou sistema pot comportar una reducció de la plantilla", apuntava ahir un dels gestors de l'escola municipal de música de Moià, Àlex Castillo, tenint en compte que un model mancomunat també implica "un canvi de filosofia a nivell pedagògic", que es deriva d'incentivar les classes grupals en detriment de les individuals. Per això, "no ens trobem en una situació gaire agradable", afegia, però, veient les retallades d'ajuts que darrerament hi ha hagut a les escoles de música, "entenem que cal reinventar el sistema si el volem mantenir". Aquest curs, a Moià hi treballen set professors.

La Federació de bandes de música demana al Consell més col·laboració i consens

El president fa l'advertiment a Educació sobre la carència de plantejament estratègic en el sistema educatiu musical

La Federació de Societats Musicals va concedir ahir dissabte els XIII Premis Euterpe en el marc d ela gala de la Música celebrada a l'Auditori de la Diputació d'Alacant.
El president de la Federació, Josep Francesc Almeria, va demanar al Consell col·laboració i consens polític en el desenvolupament del projecte social, educatiu i cultural que suposen les societats musicals valencianes, organitzacions culturals que ocupen més de 2.500 persones, que mouen més de 60 milions d'euros l'any i representen 538 dels 542 pobles i viles del País Valencià.
Almeria denuncià la manca d'un pla estratègic per a la música en la conselleria que gestiona la torrentina Mª José Català i va rebutjar els retalls als centres educatius sense ànim de lucre que suposen les escoles de música i on als darrers pressupostos s'ha passat de 5,1 milions durant el 2009 als insignificants 1,4 milions d'enguany.